castellano

» Zona volcànica de la Garrotxa - ES5120004

 

DESCRIPCIÓ

La Zona Volcànica de la Garrotxa és un espai amb un excepcional interès geològic i botànic, sent molt singular a Catalunya i, sens dubte, el millor exponent del paisatge volcànic de la Península Ibèrica. Aquest espai comprèn una part important de la conca alta del riu Fluvià, des dels 300 m d'altitud fins als cims més propers als 1.000 m. Formada per un important conjunt volcànic, entre les serres transversals eocèniques, que conté una quarantena de cons volcànics de tipus estrombolià, cràters d'explosió i més de vint colades de laves basàltiques. La flora representada en aquest espai és extremadament rica, tant quantitativa com qualitativament, amb predomini de les plantes de l’element mediterrani i euro-siberià. Les unitats de vegetació més rellevants de la Zona Volcànica de la Garrotxa són els boscos caducifolis centreeuropeus i atlàntics als indrets més humits i els boscos perennifolis mediterranis als vessants secs. L’alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum) ocupa una part important del territori, especialment a la part oriental. Cal destacar algunes formacions vegetals realment notables a Catalunya que caracteritzen el paisatge de les planes d'Olot, com són les fagedes, rouredes, vernedes, etc. La fageda ocupa en aquestes terres una posició excepcional entre 500 i 650 m sobre els materials volcànics -variant acidòfila (Luzulo niveae-Fagetum) de la Fageda de Jordà-, mentre que als vessants de la Serra del Corb i de Finestres també hi ha importants extensions de fageda amb boix i amb el·lebor verd (Buxo sempervirentis-Fagetum i Helleboro-Fagetum); aquests boscos són especialment rics en plantes nemorals. La presència de petits fragments de la roureda de roure pènol (Isopyro-Quercetum roboris) a la cubeta olotina és realment excepcional per a Catalunya i de gran interès fitogeogràfic; la roureda de roure pènol és un bosc de significació netament centreeuropea propi de les grans planes europees i vessants septentrionals del Pirineu (Era Val d'Aran). La fauna és típicament centreeuropea, caracteritzada per l’abundància d’alguns grups faunístics i la notable diversitat, en especial d’invertebrats, amb moltes espècies rares o endèmiques. La coexistència d’un paisatge vegetal mediterrani i centreeuropeu en una àrea relativament reduïda determina la presència d’un conjunt faunístic de gran interès. Els cingles verticals de Puigsallança i del nucli de Finestres, són especialment importants com a hàbitat per a nombroses aus rapinyaires. La inaccessibilitat d’alguns sectors permet la conservació d’alguns biòtops característics de la fauna de la muntanya mitjana catalana, on destaca la densitat de carnívors de mida mitjana: fagina (Martes foina), geneta (Genetta genetta), guineu (Vulpes vulpes), turó (Mustela putorius), etc.

LOCALITZACIÓ DE L'ESPAI

Els colors indiquen la localització de l’espai (vermell), els espais inclosos en el projecte (gris fort) i la resta d’espais que integren la Xarxa Natura 2000 (gris clar) a Catalunya.

ESPÈCIES

% superfície Espai
% superfície Catalunya
INVERTEBRATS Euphydryas aurinia
16.7
1.7
Graellsia isabelae
0
0
Lucanus cervus
83.3
7.6
Cerambyx cerdo
33.3
4.4
Austropotamobius pallipes
4.9
1.7
MAMÍFERS Rhinolophus hipposideros
100
0.9
Rhinolophus hipposideros
100
0.9
Rhinolophus hipposideros
100
0.9
Rhinolophus ferrumequinum
100
0.5
Rhinolophus ferrumequinum
100
0.5
Rhinolophus ferrumequinum
100
0.5
Rhinolophus euryale
100
1.4
Myotis blythii
100
2.3
Barbastella barbastellus
100
1.9
Miniopterus schreibersii
50
3.7
Myotis capaccinii
2.8
0.5
Myotis emarginatus
100
1.2
PEIXOS Barbus meridionalis
2.8

 

PRESSIONS AMBIENTALS

Núm. Espècies
% superfície mínima
% superfície màxima
Informació no disponible

MESURES DE CONSERVACIÓ

Informació no disponible