La península del Cap de Creus constitueix l'extrem més oriental dels grans sistemes orogràfics de la zona axial pirinenca. Forma un tram de costa rocosa, alta i abrupta, integrada per foscos esquists Cambro-ordovicians, retallada per penya-segats i nombrosos entrants i sortints drenats per una complexa xarxa hidrogràfica. El paisatge vegetal es caracteritza pel predomini dels elements mediterranis encara que també hi ha una penetració important d'orófits pirenaics, la vegetació forestal es refugia en la vessant nord de la serra de Roda, mentre a la resta de l'espai està ocupat per una gran extensió de poblacions arbustives i prats secs. A tractar-se d'un espai litoral poc humanitzat presenta una bona representació dels sistemes litorals terrestres i marins. Els diferents biòtops estan poblats per representants de fauna molt variats, amb espècies de requeriments molt diversos.