El Sistema prelitoral meridional abarca varies unitats de relleu, les més notables son les serres de Pàndols-Cavalls que constitueixen la prolongació natural vers el nord-est dels Ports i amb els quals formen una unitat geològica de notable entitat i complexitat. Ambdues formen un conjunt d’immillorable interès natural i d’una enorme extensió, constitueixen una zona de relleu molt complex, de transició entre el Sistema Mediterrani Català i el Sistema Ibèric. L’espai és un recull de diversitat i singularitat de les terres del migjorn català, situades a l’extrem meridional del sistema Mediterrani. La peculiar situació geogràfica i la seva entitat fisiogràfica contribueixen a fer d’aquest espai un dels de més interès per a Catalunya. Conserva una especial diversitat i singularitat dins una àrea de transició entre les muntanyes ibèriques i les serres litorals catalanes. Es poden distingir diversos estatges de vegetació perfectament diferenciats, des dels paisatges mediterranis meridionals a la base de les muntanyes fins als submediterranis de les parts altes, amb una diferenciació entre un vessant marítim més humit i un vessant occidental més sec. La fauna contrasta pel caràcter acusadament meridional lligat al de les terres ibèriques i al de les serres llevantines, i elements septentrionals que assoleixen una posició extrema en aquestes muntanyes. Constitueixen un punt d’unió entre les terres més septentrionals (territori pirinenc) i els meridionals (territori ibèric). La gran extensió d’àrees naturals més o menys ben conservades han permès el desenvolupament i supervivència de grans aus rapinyaires. Els mamífers també mantenen alguns poblaments importants a la zona, amb la presència d’algunes espècies molt rares o desaparegudes en terres properes. Aquest és el cas de la cabra salvatge (Capra pyrenaica hispànica) que manté als Ports un dels reductes més importants d’aquesta espècie dins els Països Catalans.