Espai litoral que comprèn les riberes de la baixa plana empordanesa, formada per les aportacions sedimentàries dels rius Muga i Fluvià i, per tant, amb un predomini de materials recents quaternaris. La formació de la plana al · luvial va permetre l'aparició d'una important zona de llacunes litorals i zones empantanegades. Les principals zones de vegetació que es poden diferenciar en els aiguamolls són: la vegetació dels sorrals marítims, la vegetació dels sòls salins, la vegetació dels marjals i la vegetació pantanosa. La presència d'ambients ecològics molt diversos permet alhora la coexistència d'un bon nombre de biocenosis faunístiques amb la presència d'una notable diversitat d'espècies vertebrades i invertebrades. Es tracta d'un dels aiguamolls més importants de Catalunya constituït per un conjunt de sistemes naturals rics i molt diversos però al mateix temps fràgils i susceptibles de canvis ràpids. Els aiguamolls tenen un gran interès biogeogràfic a la mediterrània occidental tant a nivell botànic com zoològic. La flora i la vegetació presenten un caràcter més septentrional que altres zones humides de Catalunya cosa que li confereix un important grau de difrenciació. És indubtable la importància dels seus poblaments faunístics, amb una notable diversitat i singularitat d'espècies, especialment d' ornitofauna.