Les muntanyes de Prades constitueixen un espai biogeogràficament excepcional. La coexistència de paisatges plenament mediterranis amb d’altres de centreeuropeus i fins i tot boreals, el fa un espai molt interessant des del punt de vista biogeogràfic. Els canvis de vessants, el gradient altitudinal, els diferents substrats, l’acció antròpica, etc., permeten la instal·lació de biocenosis molt diverses que es reparteixen en l’espai formant un mosaic complex. D’altra banda, s’ha de considerar l’existència de jaciments paleontològics declarats patrimoni mundial per l'Unesco, l'any 1992, de gran valor científic. En el conjunt de les muntanyes predominen els paisatges forestals, que és un dels elements més importants i definidors d’aquestes muntanyes. Fins els 900-1.000 m correspon al domini dels alzinars (alzinar litoral, muntanyenc i carrascar) (Quercion ilicis), i per sobre d’aquesta alçada al de les rouredes seques (Quercion pubescenti-petraeae) i pinedes subhumides de pi roig (Deschampsio-Pinion). Per llurs característiques fisiogràfiques és un lloc de superposició d’elements faunístics de caire pirinenc i centreeuropeu amb elements nord-africans, conjuntament amb el nucli principal d’espècies pròpiament mediterrànies i la presència d’endemismes o espècies rares. L’espai presenta elevada diversitat d’avifauna, amb presència d’hivernants (Regulus regulus, Prunella modularis, Prunella collaris, Turdus torquatus, Carduelis spinus,...) i nidificants mediterrànis o més septentrionals (Sitta europaea...). Les comunitats de predadors són ben constituïdes i els seus representants, força abundants degut a la riquesa de preses: fagina (Martes foina), geneta (Genetta genetta), teixó (Meles meles), guineu (Vulpes vulpes), etc. Les Muntanyes de Prades són també un excel·lent refugi per algu¬nes espècies d’amfibis i rèptils extramediterranis. La fauna cavernícola de les cavitats càrstiques, rica en endemismes (Antrocharidius orcinus, Trissexodon quadrasi, Troglorrhynchus bonretorni, Duvalius bertae,...), presenta un excepcional interès faunístic i biogeogràfic amb espècies molt antigues, refugiades al domini hipogeu i que no presenta, en la major part dels casos, parents pròxims epigeus.